TRES NARRACIONS VOCACIONALSFinalment, com un avortó, se m'aparegué fins i tot a mi (2ª lectura, I Co) Llegir l'Evangeli ¡Ai de mi.. no podré parlar! (Is) - Finalment, se m'aparegué a mi (I Co) - Aparta't de mi! (Lc).Tres experiències de seducció, de crida i enviament (de YHWH o de Jesús).La litúrgia ens ofereix enguany el testimoni de 3 homes (de l'A i NT), ben conscients de llurs limitacions i decidits, però, a fer el que el Senyor els hi demani = 3 homes vocacionats, cridats pel seu nom i amb profund sentiment del propi pecat. TAMBÉ NOSALTRES ara, a l'Eucaristia, proclamem la santedat divina i confessem la nostra misèria, perdonada i transformada.1.- Is.: grandiosa teofania de la vocació d'Isaïes, al Temple de Jerusalem, durant una litúrgia: tremolor davant la Santedat divina per la infinita distància que el separa; tanmateix Déu el purifica del seu pecat, de l'egoïsme i de l'orgull, com a obstacles més grans per a ser fidel a la veu divina: Aquí em teniu.. envieu-me!.2.- I Corintis : Llegim el més antic dels testimonis del NT a propòsit de la Resurrecció de Jesús i, també, el més complet. Imprescindible la referència a les aparicions del Ressuscitat, expressades en un gènere literari planer, com és l'epistolar. Realisme d'alguns viuen encara, d'altres ja són morts. Pau equipara la seva pròpia experiència en el camí de Damasc a aquelles primeres del dia de Pasqua.3.- Evangeli de Lluc : Conté 3 seccions : a) la predicació de Jesús a la multitud, de la barca estant de Simó. b) la Pesca miraculosa al llac c) La Vocació: impacte religiós - constatació de la indignitat - crida i seguiment H O M I L I A : Altre cop 3 narracions de vocació, amb la de Saule (Damasc) i, al bell mig, el text importantíssim de I Co, que ens situa en la qüestió capital per on va el nucli del missatge cristià = misteri de la Pasqua de Crist.La urgència de resposta s'acreeix pel fet d'una altra qüestió a l'ombra = l'aparent ineficàcia -que tots creiem constatar- de la Fe: Mestre, ens hem escarrassat tota la nit, i no hem pescat res. S'afegeix la consciència d'indignitat en Isaïes i en Pere.1) En què s'aguanta el missatge? Què em fa singular com a cristià respecte als altres -iguals, pitjors o millors que nosaltres? - L'experiència inicial de la FE - Què cal anunciar als qui es troben fora? = qüestions esencials per a tot creientLa Fe és -eminentment- el Do diví i la conseqüent recepció de l'home sencer, per la qual SORTINT del nostre horitzó tancat de la mentalitat que ens envolta i de l'habitual possibilitat, ens OBRIM a una Persona i Bona Notícia que ens VE DE FORA trasmesa per una TRADICIÓ (vull dir que no la trobo dins meu, com alguns desitjarien; també sorpresa i terratrèmol subjectiu i dialogal amb el Senyor, en adonar-me que M'ESTÀ DESTINADA: Joie, joie, pleurs de joie! escriuríem amb Blas Pascal, cosida per sempre al nostre pourpoint (gipó, jubón) Us vaig transmetre el mateix ensenyament que jo mateix havia rebut, es a dir, que Crist...a) Certament el missatge cristiá fa referència a Déu i a tot el que Ell ha fet per nosaltres a l'A i al NT : és un missatge EN FAVOR DE L'HOME i adreçat a l'home (no pas una curiositat..)b) Cal, però, remarcar que, per sobre de tot, es refereix al que Déu ha fet en favor de l'home EN JC -a qui despertà del son de la mort-. Mai el cristianisme dóna missatges genèrics sobre l'Amor, la Vida, la Llibertat, o el que sigui, com podria fer-ho una altra qualsevol ideologia humana. Sempre considera aquestes coses a través del prisma de JC i d'una existència arrelada en la història: -estimar COM Crist estima - alliberament de l'egoïsme i del mal TAL COM el va viure JC.c) Aquest Missatge té com a nucli i punts focals la MORT en una Creu i la RESURRECCIÓ de Jesús, el Crist i, per això, l'èmfasi d'avui recau sobre les APARICIONS; sens dubte, una tal victòria de Jesús sobre la mort esperona la nostra esperança. També és important -i part esencial del missatge- que aquest Jesús que va ressuscitar hagi estat entregat a la mort pels nostres pecats : el cristianisme fora ben un altre, si Jesús hagués mort d'un atac al cor a Cafarnaum, i al llit, ja queEll no fou solament un vencedor de la mort, ans VICTORIÓS mitjançant el SOFRIMENT, el FRACÀS, la MALA ACCIÓ DELS HOMES i -en últim terme- PER L'ENTREGA D'ELL MATEIX EN L'AMOR = tot això modifica el panorama cristià de l'existència humana, i el confereix un particularíssim conjunt de valors: Cos ENTREGAT, remarca el celebrant a la Consagració.d) Segons les Escriptures : Tampoc, però, aquest Jesús crucificat i Vivent NO ÉS PAS UN DESCONEGUT, que irrumpeix sense connexió amb un doble passat : -d'expectació messiànica (Profetes) = CONTINUÏTAT (segons les Escriptures) -d'una etapa prèvia i inmediatament anterior = el JESÚS DEL MINISTERI PÚBLIC, que passà fent el bé = paraules, obres, exemple = Misericordiós sense límit i Rebel contra les formes religioses esgotades: gerres de pedra -buides de vi i fins i tot d'aigua- de les Noces de Canà i ORIGINAL sempre, que ens revela com el Pare té una escala de valors diferent de la nostra.e) Igualment, transmetre aquest missatge ens diu quelcom sobre AQUELLS QUE EL VAREN ACCEPTAR -els documents del NT són documents comunitaris, elaborats per, i adreçats a una comunitat.El missatge cristià congrega els qui el reben en una comunitat d'amor i, d'aquesta manera és interessant que no diguem, per ex., que morí pels meus pecats i ressuscitat per la meva salvació, ans pels nostres pecats i per la nostra justificació = presuposa l'ESGLÉSIA. 2.- AQUESTA ESGLÉSIA -que som nosaltres- EMPESA PER L'ESPERIT SANT, ens convida a REMAR MAR ENDINS i repeteix aquella experiència de ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem pescat res.. PERÒ -ja que vós ho dieu- CALARÉ LES XARXES.Nosaltres som, també, aquells qui -refiats d'aquesta paraula i amb una fe que ens situa MÉS ENLLÀ del que TOQUEN els nostres sentits- CAMINEN en l'acceptació de les regles de joc del Mestre.Sense aquesta profunda experiència del CAMINAR, confiats en Aquell que ha vençut, tampoc no hi hauria originalitat cristiana, doncs és CAMINANT com VERIFIQUEM l'encert de la proposta del Senyor i l'autenticitat de la condició de deixeble.