Jornada Mundial de les Missions
L'activitat pastoral, assistencial i missionera dels territoris de missió depèn dels donatius del Domund. Aquesta jornada és una crida a tenir presents i pregar pels missioners i missioneres, però especialment també a la col·laboració econòmica dels fidels de tot el món per ajudar els més desfavorits amb projectes pastorals, socials i educatius. Així es construeixen esglésies i capelles; es compren vehicles per a la pastoral; es formen catequistes; es sostenen diòcesis i comunitats religioses; es mantenen hospitals, residències d'ancians, orfenats i menjadors per a persones necessitades a tot el món.
El lema d’enguany és: "Canvia el món". Pot semblar massa pretensiós i, també, ingenu, però posa l'èmfasi en allò que a nosaltres ens toca posar de part nostra. Segurament podem poc, però, el poc que podem... ho fem?
El canvi del món neix d'un cor canviat. Un cor canviat és aquell en què ha entrat Déu. Des d'un cor que estima es venç l'egoisme, es deixa de pensar només en les necessitats pròpies, i es comença a pensar en les necessitats dels altres.
El canvi és la resposta que brolla d'un cor agraït des de l'experiència d'haver estat alliberats i 'rescatats' per Jesús, de la seva compassió sobre la nostra debilitat. Llavors, amb Ell, podrem fer obres de misericòrdia.
Es tracta de donar la vida perquè el món canviï. A l'Evangeli, Jesús ens posa davant d'un dilema: o estem amb els poderosos que tiranitzen amb el seu poder, o ens posem al servei de tots perquè molts puguin salvar-se. I l'única raó que dóna per actuar així és la seva pròpia manera de viure: “com el Fill de l'home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir els altres, i a donar la seva vida com a preu de rescat per a tots els homes.”
A partir d'aquest canvi de cor i de pensament es pot adoptar un compromís d'acció concret. No es tracta de plans que no es puguin abastar, sinó d'accions que es puguin realitzar. I és que el gran canvi que transforma els cors arriba mitjançant canvis petits, és possible i està a l'abast de tots. Es tracta de no tenir límits per a les coses grans, per a allò millor i més bell, però, al mateix temps, estar concentrats en allò petit, en el lliurament del moment present.
Jesús ens envia per fer alguna cosa i canviar les coses. El mandat de Jesús és "aneu per tot el món i feu-los deixebles meus" (cf. Mc 16,15; Mt 28,19). És també el manament de l'amor.
L'experiència de la salvació s’encomana per la vivència que es transparenta, per les actituds i accions i per la paraula. Donar raó de l'esperança i explicitar la fe que dona sentit a la pròpia vida pot donar llum, i fer ressonar la fe en el cor dels altres.
La “transmissió de la fe”, cor de la missió de l'Església, es realitza pel "contagi" de l'amor, en què l'alegria i l'entusiasme expressen el descobriment del sentit i la plenitud de la vida.
I el Senyor dóna força i acompanya a qui emprèn aquest camí, que és el camí del deixeble missioner: “Jo seré amb vosaltres, dia rere dia, fins a la fi del món.”
Cada home i cada dona és i constitueix una missió: aquesta és la raó per la qual es troba vivint a la terra. Ser atrets i ser enviats són els dos moviments que el nostre cor, sobretot quan s’és jove en edat, sent com forces interiors de l'amor que prometen un futur i impulsen cap endavant la nostra existència.
Ningú no és tan pobre que no pugui donar el que té, i abans, fins i tot, el que és. Ningú no hauria de pensar que no té res a aportar o que no li fa falta res a ningú.
