Avui ens endinsem en la quaresma, ja estem al segon diumenge. Si bé l’anterior diumenge vàrem veure les actituds i manera d’entendre la vida del seguidor de Jesús, i de Jesús mateix i la seva manera de dur a terme la seva missió, avui la pregunta és: qui és veritablement Jesús?
El relat d'avui, conegut com el de la ‘transfiguració del Senyor’, ens situa dins l’itinerari dels deixebles en un moment clau: Jesús ha anat parlant i fent signes amb guaricions i altres actes en bé de les persones. Amb aquest camí recorregut, els seus seguidors s’estarien plantejant: ‘i tot això, què vol dir’? Quin és el projecte de Jesús, ara que Pere l’ha reconegut com a Messies? Just abans d’aquest relat de la transfiguració, Jesús ha anunciat la seva mort, dient-los: “cal que el Fill de l'home pateixi molt”... Això deixaria ben desconcertats els deixebles.
La gran pregunta és, doncs: qui és Jesús? Jesús va plantejar aquesta qüestió als seus deixebles, i van començar a respondre. Però encara havien de descobrir més a fons qui és Jesús per a ells.
L’episodi d’avui es troba doncs en el context d’aquesta pregunta: “qui és realment Jesús”?
I ens respon amb tres elements que podem considerar:
- Jesús es troba “conversant” amb els dos representants de l’Antic Testament: Moisès (la Llei) i Elies (els Profetes). Conversa amigablement, potser parlant del que encara no es va poder dir en el Primer Testament. El Poble, la humanitat, potser encara no estava preparada per acollir una Bona Notícia tan profunda, però que ja intuïa: que el Déu que s’anava revelant és l’Abbà de Jesús, un Déu que és pare-mare bo, sempre a punt per perdonar, que ens ajuda a créixer i ens condueix com ho fa una bona mare.
- “aquest és el meu Fill, el meu elegit”, el meu estimat, diu la Veu que parla en aquesta muntanya. Recordem com en la muntanya, Déu havia parlat a Moisès. En aquesta nova muntanya, Déu parla de nou. I ens revela qui és Jesús: “el meu Fill, el meu elegit”, el meu estimat. Jesús no és simplement un bon home que va passar fent el bé. En Jesús veiem una profunda relació amb el Déu a qui no podem veure. ¿Potser Jesús serà la manifestació més plena del Pare, d’aquell Déu de qui havia tingut experiència el Poble d’Israel? ¿Potser Jesús apareix avui transfigurat perquè en realitat pertany a l’esfera del Déu del Primer Testament?
- “escolteu-lo”: la Veu que parla del núvol estant, que actualitza el que va sentir Moisès a l’Horeb, ens dona un manament nou: “escolteu-lo”. ¿Potser aquí es resumeix tot el que deien la Llei i els Profetes: “escolteu-lo”? Em puc preguntar què vol dir per a mi, ara i aquí, aquest “escolteu-lo”, què vol dir per a mi escoltar Jesús… Si escoltem Jesús, si passem de nou les seves paraules i fets pel cor, veurem que hem d’escoltar molt, i que aquesta escolta ens pot transformar, perquè ens donarà sentit, noves maneres de fer i de viure, i una esperança nova. I sentirem que Jesús ens diu “aquest és el meu manament, que us estimeu els uns als altres com jo us he estimat”.
Finalment, l’escena d’avui acaba dient: “Així que s'hagué sentit la veu, Jesús es quedà tot sol”. Literalment el text diu: “van trobar Jesús tot sol”. Jesús omple ara tota l’escena, tot el que veuen els deixebles és ‘Jesús tot sol’. El que troben és Jesús tot sol. Potser avui ens podem preguntar fins a quin punt veiem com Jesús és present en totes les coses. Potser veurem que estem convidats a fer el que diu sant Ignasi: “trobar Déu en totes les coses”.
Que aquest temps de Quaresma sigui doncs un temps de redescobrir Jesús, i de deixar que ell ompli tot el que som, el que veiem, el que fem, el que vivim, de manera que “trobem Jesús tot sol” que ho omple tot. Que així sigui.
