Jeremíes proclama una aliança nova de Déu amb el seu poble. La Llei que Déu imprimirà en els cors no necessitarà massa instruccions. “Jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble”. “Em coneixeran ja que els perdonaré la culpa i no recordaré més el seu pecat”
El nostre Déu és un Déu del perdó i de la misericòrdia. Ell ofereix sempre la mà, ens dona la mà si la volem agafar. Ens cal, doncs, humilitat.
Aquesta humilitat és la que la Carta als cristians Hebreus ens comunica en aquest passatge. Humilitat que no refusa el sofriment i que ens fa “submisos” per amor. Quan hom estima de debò, amb fe i amb generositat, la submissió, humanament entesa, es transforma en donació, en oblació, en font de vida.
Podem recordar les paraules que abans de la consagració, invocant l’Esperit Sant, diu el sacerdot tot oferint el pa i el vi “perquè siguin per a nosaltres una oblació pura.”
I Jesús, a l’Evangeli d’avui, sota les imatges del gra de blat que mor per donar molt de fruit, i de la necessitat de donar la vida per generar vida, ens confirma que qui el segueix, no se separarà mai d’Ell. Jesús ens anima a no defallir. Aquesta invitació a la fermesa malgrat el patiment de veure sofrir i morir els innocents d’aquest món, aplegats en el cos de Crist que mor per tots, té una promesa ben clara: “Atrauré tots cap a mi”.
El sobirà d’aquest món serà vençut precisament per Aquell que s’ha posat a les seves mans. El món que mata Jesús és el mateix que Jesús venç.
Jesús ens demana que estiguem ben atents a la veu de l’ Esperit, que es manifesta en clams, en gemecs i amb crits de joia....
Si m’ajuda recordar sant Ireneu de Lió: “La glòria de Déu és la vida de l’home”. Si Crist ens dona la vida totalment per amor.. de què he de tenir por?
