Quaresma - Cinquè

A l'evangeli de Joan trobem força vegades que Jesús es compara a diferents coses que són indispensables per a la vida humana: el pa, l'aigua, la llum... Més encara: l'evangelista acompanya algunes d'aquestes afirmacions amb relats sensibles que expressen el significat de les afirmacions de Jesús d'una manera viva i entenedora.Així ens trobem que les paraules de Jesús: "Si algú té set, que vingui a mi; el qui creu en mi, que begui" (Jn 7, 37), s'exemplifiquen en el diàleg amb la dona samaritana (Jn 4). I ens trobem també que aquelles altres paraules de Jesús: "Jo sóc la llum del món" (Jn 8, 12), s'exemplifiquen en la curació del cec de naixement (Jn 9).L'evangeli d'avui inclou una tercera afirmació clau de Jesús: "Jo sóc la resurrecció i la vida. Els qui creuen en mi, encara que morin, viuran, i tots els qui viuen i creuen en mi, no moriran mai més" (Jn 11, 25). I aquesta afirmació se'ns presenta en el context d'una narració que mostra a Jesús retornant la vida al seu amic Llàtzer (Jn 11)."Jo sóc la resurrecció... Els qui creuen en mi, encara que morin, viuran..." Ningú més, en tota la historia de les filosofies o de les religions, ha gosat pronunciar  paraules com aquestes. Podem creure-les o no. Però si les creiem, tot el conjunt de la vida i de la història humanes pren un caire nou, obert i esperançat...Ja no es tracta, doncs, de mirar Jesús només com aquell que ajuda a trobar sentit a la vida, ni tan sols de veure en ell algú que dóna llum per al nostre comportament ètic. L'afirmació "Jo sóc la resurrecció" ens mostra que res de la nostra vida resta perdut ni destruït i que tota persona, sigui quina sigui la seva situació, pot tornar sempre a recomençar, perquè hi ha algú, Jesús de Natzaret, algú que és de la nostra raça humana que porta en ell mateix -i comunica- tota la força de viure i de reviure.Des d'una mirada superficialment "realista", l'experiència quotidiana ens diu que tot passa: passem les persones, passen els grans esdeveniments històrics, passen els ideals i els projectes, passen també els grans amors i les grans passions ("lo nuestro es pasar", que deia l'Antonio Machado). Però davant d'aquesta constatació, ens trobem amb les paraules: "Jo sóc la resurrecció...". Les paraules de Jesús no neguen l'evidència del "passar" ni l'evidència de la mort, ni tampoc menyspreen el dolor davant de la mort d'altres: ens diu l'evangelista que "a Jesús se li negaren els ulls" (v. 35) per la mort del seu amic Llàtzer... Però enmig d'aquests sentiments, i per damunt d'ells, el mateix Jesús és aquell que "Havent dit això cridà fort: -Llàtzer, vine a fora. I el mort sortí del sepulcre", el difunt tornà a la vida...La narració evangèlica ens presenta un difunt que "torna a la vida" present, sempre limitada i exposada. No seva nova vida no fou encara la vida plena del "cel nou i la terra nova". Però el seu reviure és un signe, un senyal fort, que ens ajuda a creure, com Abraham, "en Déu que fa reviure els morts i crida a l'existència allò que no existia" (Rm 4, 17"), i que se'ns ha manifestat definitivament en la persona de Jesús de Natzaret, el qual esdevé per a nosaltres company, amic, germà... però que -a la vegada-  és font de vida i és font d'esperança per a recomençar sempre, una vegada i una altra, sigui quina sigui la situació en que ens trobem.