Festivitats - Festa de la Candelera

  Nadal i Epifania ressonen encara en la celebració d’avui. I era per la Candelera quan es desava el pessebre a casa. Sí, avui es fa la presentació de l’infant Jesús al Temple, a nosaltres i al món. Ja no queda tancat en cap pessebre.   Presentació de Jesús al Temple Segons les normes de la Llei, Jesús va ser un més dels que passaven desapercebuts i només el van reconèixer el vell Simeó i la vella Anna, símbols del poble humil i pobre que espera un Salvador. Però la llum de l’infant Jesús no queda tancat en cap Temple i s’escampa a tots els pobles del món. “Els meus ulls han vist el Salvador que preparàveu per presentar-lo a tots els pobles;  llum que es reveli a les nacions”, diu Simeó, home just i bo com Josep,  tot prenent-lo en braços. Presentació de Jesús a nosaltres Simeó el torna als braços de Maria, la seva mare, amb una advertència: “a tu mateixa, una espasa et traspassarà l’ànima; així es revelaran els sentiments amagats al cor de molts” I Maria va guardar tots aquests records  en el seu cor i ho va viure seguint a Jesús fins a la creu del calvari. Des de Canà de Galilea, quan va dir als criats “feu tot el que ell us digui”,  fins al peu de la creu quan Jesús li va dir: “Mare, aquí tens el teu fill” Amb en Joan, l’estimat, hi som tots. Ella és la nostra mare que ens ha donat exemple del seguiment incondicional de Jesús, amb dubtes també perquè som lliures. Presentació de Jesús al món  “Jesús s’ha emparentat amb nosaltres per fer-nos lliures (...) ell ha passat la prova del sofriment”, hem llegit en la carta als Hebreus. “Ai llibertat, llibertat! –ens diu Pere Casaldàliga en l’Agenda Llatinoamericana d’enguany- En nom teu s’han viscut els més bells heroismes i s’han comès les majors iniquitats. Ets bandera de vida i mort. La veritable llibertat és comunitària. Jo sóc lliure si tu ets lliure. No hi ha llibertat sense igualtat” Jesús s’ha fet càrrec de la nostra feblesa i ha carregat amb tot el mal del món per vèncer-lo definitivament començant un món nou.  I ha deixat en mans nostres – de l’Església i de cada creient- el futur del seu Regne. Ens fa lliures per estimar. Com presentem avui Jesucrist i el seu missatge al món? El papa Francesc sap molt bé que el major obstacle per posar en marxa una nova etapa evangelitzadora és la mediocritat espiritual i  ens anima  a començar una “etapa més ardent, més alegre, més generosa, més audaç, plena d’amor i de vida que s’encomana”. Però tot serà insuficient, “si no crema en els cors el foc de l’Esperit” Un bon exemple –a més de Joaquim i Anna- és el de Hilda Matheu, una religiosa oblata de María que m’escriu en complir els 50 anys de la presència de la seva congregació a Cuba i em diu: “Estoy segura que el mal del mundo serà vencido únicamente por la fuerza del amor y desde entonces no hago otra cosa en mi vida, aún si hay caídas; sigo adelante en el major de los proyectos que es el proyecto de Dios por el que Jesús lo apostó todo. Te comparto una experiència muy honda que tuve el otro día en una pequeña capillita de campo. Al cerrar la puerta, miré al crucifijo que colgaba de la pared y sentí que el Señor me decía: “mira mis manos y mis pies clavados, ve en mi lugar a encontrarte con la gente que se cruza por tus caminos y enséñales a amar”. No fue ninguna visión, fue un mensaje masivo que recibímás allà de mi comprensión. Ruégale a Dios porque estos 50 años no sean una puerta que se cierra al pasado, sinó muchas que se abren hacia el futuro, en solidaridad con todos los que buscan un nuevo modo de ser Iglesia”.