Advent - Tercer diumenge

“L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè el Senyor m’ha ungit...  Això és el que hem escoltat del profeta Isaïes. A nosaltres, el dia del nostre baptisme també el mateix Esperit del Senyor ens va ungir, i ens van dir que pertanyíem a un poble, a una comunitat profètica. Avui, sant Pau ens ha dit que no sufoquem l’Esperit, i que no desestimem els dons de profecia. Tots som i hem de ser profetes. És a dir, no aquells que anuncien el que esdevindrà, sinó que diuen i fan allò que l’Esperit de Déu els inspira davant de la situació concreta.  Això és el que va fer Isaïes, i tants d’altres profetes, fins arribar a Joan Baptista que, al passatge que hem escoltat, és assetjat perquè confessi la seva identitat. I ell, molt conscient de la seva realitat, confessa la seva petitesa en profetisme: com una veu del desert que exhorta a aplanar el camí per descobrir Aquell que esperen, perquè ja  és present.  “Examineu-ho tot!”  Avui, doncs, a nosaltres se’ns mou a exercir la nostra professió de profetes en el desert del nostre món secular. Ens hauríem de fer un examen, una avaluació o una auto-auditoria de profetisme, per veure si, d’una manera o altra ho som; és a dir, si ho som  tal com van ser-ho els profetes, i, sobretot, el PROFETA, en majúscules, ungit per l’Esperit, Jesús de Natzaret.   Revisem les nostres actituds davant la realitat del nostre temps: si ens rebotem contra la injustícia, contra les males condicions de treball, contra les escandaloses desigualtats, contra el mal tracte dels immigrants; i, per altra banda, si amb la nostra actitud confortem els cansats pel dolor fisiològic o psicològic; si som persones que fomentem esperança, si som portadors de bona nova: si podem dir amb fe que no solament que el Senyor és a prop, sinó que com Joan Baptista podem dir: “El Senyor ja el teniu entre vosaltres” És més, ja és amb nosaltres, en la més íntima interioritat i en la de tots els altres.  “Viviu sempre contents!”  Per tant, avui se’ns repeteix amb sant Pau i amb el papa Francesc: “Viviu sempre contents!”. “Examineu-ho tot i quedeu-vos amb el bé” que hi ha a per tot, encara que enmig de febleses i caigudes. El nostre rostre, la nostra mirada hauria de traspuar alegria i esperança. L’alegria del Déu ja present i l’esperança de la  participació futura de la seva presència en el cel nou i la terra nova definitiva. I l’alegria o, si més no ,l’esperança l’hauríem d’intentar fer-la viva a través de la nostra solidaritat davant del dolor i la necessitat de l’altre.  i...solidaris!  Aquestes setmanes abans del Nadal hi ha moltes oportunitats per portar consol i esperança a través de les institucions solidàries, com s’ha fet amb el gran recapte, i s’està fent amb les campanyes de Càritas, maratons i d’altres iniciatives. Sumem-nos-hi!