Veure Déu

Avui l'he vist! He vist a Déu. M'ha somrigut amb dolcesa, aquella cambrera... La conec de temps i sé que lluita per sobreviure, que està sola sense més família... però no sabia que el seu marit està a l'hospital. S'està apagant, i no saben què té. I després d'aquesta confidència la sentia servint a les taules, animant els clients, fent broma i oferint la millor llum i caliu. I escoltava Déu donant les seves últimes gotes de sang. D'on treia aquell foc? Ella, qui hauria de ser consolada, optava per entregar... I al final del dia, li veia aquella mirada satisfeta, aquell somriure en blanc i negre per haver regalat, esgotada, el seu granet al món. I la Paraula de Déu em venia a la memòria:
"Cert que la figuera no fa fruit ni tindrem la collita dels ceps;
l’olivera no ha pensat a produir i els camps no donen res per a menjar;
no queda cap ovella als corrals ni cap bou a les estables.
Però jo celebraré el Senyor, feliç de veure que Déu em salva." (Ha 3,17)