Les rodes d'un tràiler aparcat semblen inútils. No giren ni es mouen. Però gràcies a les moltes rodes, el pes es reparteix i el descomunal camió no acaba esclafant unes poques rodes, sinó que se sosté en les moltes que l'ajuden.Acompanyar en el dol, sigui quin sigui (pèrdua d'algú, malaltia, desgràcia...), és similar: un pot entregar la seva presència, el seu silenci i confort, fins i tot el seu contacte físic agafant la mà, deixant clar que suma "+",... però sempre acaba sentint que no pot fer res, com si fos inútil. Tanmateix, el pes interior que suporta aquella persona queda recolzat en ell/a. La pregària també segueix aquell proverbi suec que diu: "una alegria compartida es torna doble alegria, una pena compartida es torna mitja pena".