És curiós com les decisions, bones o dolentes, només poden ser preses quan ve la ocasió. És com el metro, que passa, s'atura a l'andana i la gent puja o baixa. Qui es quedi palplantat perd la oportunitat, i caldrà esperar-ne un altre.
Déu meu, a la meva vida he pres decisions grans i petites. Algunes ben errònies. Altres, les he postposat tant que al final "m'ha passat el tren". Dóna'm saviesa per intuir el moment oportú per a cada decisió, per tal de poder posar en moviment els dons que m'has donat. Amén.