Sovint trobo la "casa freda": acostumo a tenir la meva estona de pregària a la nit, després de sopar i de fregar els plats. És un moment sagrat, cristal·lí, i me'l preparo, amb una catifa acolorida vora el racó on tinc aquella espelma i aquella barra d'encens perfumat que canvia l'escena. És la meva capelleta domèstica.Però per dins, tinc la "casa freda". Ofereixo a Déu la jornada, la repasso davant seu i d'entrada em sembla que consisteix en un conjunt d'activitats, viatges, paraules intercanviades... res de nou, tot mecànic i rutinari, tot fred.
Avui ha estat diferent. Tot pregant, he obert una porta interior i s'hi movia alguna cosa, la temperatura del meu cor ha canviat. M'he adonat que al matí davant d'aquella persona s'ha despertat alguna cosa en mi. Aturo la pregària i contemplo de nou, amb els ulls tancats, aquella porta del cor. I l'obro, i experimento el mateix. Un moviment, una moció, un foc, alguna cosa que vibra. Déu meu, ajuda'm a explorar-lo!
