Targeta a la injustícia

Durant els Mundials el món sembla girar entorn d'aquella pilota. Sembla un tema que uneix a desconeguts, com el de la meteorologia a l'ascensor. Però a diferència d'aquest, s'allarga molt més: passió, emocions fortes... es comparteixen fins i tot experiències personals, i quan menys t'ho esperes et trobes a gent celebrant gols abraçats amb altres de qui no saben ni el nom.
Del que no es parla tant és de la cara fosca que sovint tolera en els països on se celebra: homosexuals silenciats i condemnats, manifestacions de llibertat prohibides, musulmanes privades sempre de drets als seus països d'origen, governs que torturen i assassinen els contrincants, explotació laboral per preparar les instal·lacions... No són prioritaris els drets humans a l'esport? No són els primers una exigència mínima per gaudir del segon?
Et prego Déu meu per aquells que no sortiran a les converses ni als marcadors dels partits. Aquells que després de l'efervescència del Mundial seguiran confinats a les mateixes injustícies diàries.