Ignasi de Loiola va escriure els Exercicis Espirituals, un mètode per guanyar en llibertat interior tot posant la persona en contacte directe amb Déu per així descobrir la seva voluntat en cada decisió de la vida. En el capítol de la presa de decisions, destaca que "s'aprofitarà de totes les coses espirituals en la mesura que cadascú surti del propi amor, voler i interès".
Les coses que ens afecten entren pels sentits i el nostre jo hi queda enganxat: a la comoditat del sofà, a la delícia de la xocolata, a la pantalla del mòbil... Sortir del nostre propi amor, voler i interès és peregrinar cap a fora de la zona de confort. En la mesura en que creuem aquesta línia i comença la incomoditat -diu Ignasi-, en aquesta mesura començarem a assaborir la l'Esperit de Déu, sempre irrompent a deshora, en allò que no controlem, en la realitat més impertinent i consoladora. Què està més enllà d'aquesta línia a la meva vida? Trencar la rutina amb aquell gest insensat de pur Evangeli? Donar una sorpresa poc habitual a la meva germana? Servir i dedicar temps al qui menys ho espera i al qui menys ho mereixeria, per pura gratuïtat? Parar-me a conèixer aquell indigent que normalment defujo perquè no m'atabali? Incòmode, i per això capaç de Déu.
