Sense agenda

Quan em plantejo on trobar Déu en el dia a dia, normalment em vénen al cap activitats: on trobar a Déu a la feina, o anant a tal lloc, o visitant tal persona...
Hi ha altres maneres de trobar Déu encara més gratuïtes i espontànies. Quan descansem, quan ens trobem amb algú que no esperàvem i tenim una agradable conversa, quan som nosaltres mateixos i riem i ens esplaiem compartint amb algú... són moments que no havíem planejat. Que no controlem. I precisament perquè estan fora del nostre control, el nostre Déu sempre sorprenent hi pot entrar amb més intensitat.
Com puc potenciar aquests moments de lleure informal, de relaxar-me amb els altres, de convidar Déu sense agenda?