Fer un descobriment científic, amb comptades excepcions, no sol ser un encert casual, sinó fruit d'una llarga i tossuda recerca encadenant fracassos. Aconseguir que un programa informàtic funcioni és el resultat de moltes hores d'errors i de repetir la seqüència d'operacions. I en el món animal, les aus ens brinden aquesta majestuosa obstinació que és volar: batre una i altra vegada les ales per aconseguir enlairar el vol. Si no fos per aquesta repetició audaç i poderosa les ales no aixecarien ningú, amb pocs intents. Però l'ocell està convençut que és possible fer-ho, i repetir el moviment acaba assolint l'objectiu.
Espiritualment, en canvi, solem ser més escèptics: amb la pregària, amb les desolacions, amb les possibilitats de canvi vers una Església més autèntica i evangèlica... veiem fracassos o reptes grans, i ens desmotivem. Acabem de seguida els esforços, sense batre les ales una i altra vegada, sense aquesta persistència indestructible del qui sap el que vol, i per què ho vol, i viu convençut que és perfectament possible. Allò essencial, repeteix-ho. Com a la Bíblia, que repeteix els passatges essencials: la creació, l'alliberament de l'èxode, la revelació del Sinaí, diferents testimonis de Jesús (evangelis)... L'essencial cal repetir-ho, val molt la pena. Qui no s'encongeix, qui ho vol, és qui aixecarà el vol.
