A la televisió (o fins més a prop!) de vegades hem vist com distribueixen recursos entre una multitud: aliment i roba imprescindible per viure. Els recursos són limitats, s'acaben. Per això, si no està ben organitzat, la situació pot tornar-se conflictiva i la gent crida i es torna violenta per aconseguir primer aquella ajuda, abans no s'esgoti.Amb Déu tenim el perill de funcionar així. Ho podem viure, malauradament, visitant llocs sants a Jerusalem, on els grups cristians poden tornar-se agressius per arribar a tocar una pedra o estar en un determinat espai. Com si la benedicció de Déu, el seu amor, fos limitat i haguéssim de córrer per no quedar-nos-en sense. Com si demanant, a la pregària, per uns, els altres es quedessin desemparats i sense ajuda. En quin Déu creiem?
Déu nostre, que parem de crear conflictes en nom teu, en nom del sagrat. Obre'ns a l'experiència de la tendresa, de la Vida a dojo, on sempre n'hi a per tothom.