M'aturo. Prego contemplant. Si s'hagués de fer una pel·lícula de la meva vida, com seria? Valdria la pena? Recordo la infantesa, com vaig créixer, què vaig viure. I les decisions que vaig prendre. N'estic content? Ho recordo ara, que ja he fet un bon tram, abans que la memòria s'afebleixi. Perquè si hagués de morir... m'agradaria haver fet això, o allò. Són decisions que comprometen, generoses però trencadores, que sempre poden esperar... Però si la meva pel·lícula s'acabés demà, o avui... potser faria tard.