Hi ha situacions de la vida en què tenim la impressió de trobar alguna cosa estranya, que no encaixa a l'escena. El que fem primer és tenir present de nou tot allò que regeix la situació: "jo havia deixat aquest objecte aquí i ara no hi és!", "les regles de la física no permeten això que veig!", o bé "aquella persona m'ha dit això i ara tu assegures que diu el contrari?". Aparents contradiccions que busquem resoldre amb lògica, aplicant allò que sabem que governa aquell moment.
En l'esperit passa igual: trobem, pressentim que alguna cosa no funciona. "Massa dies trist i gris sense motiu", "em costa ser generós com abans en el temps lliure", "escoltar la Paraula de Déu ja no em fa cap il·lusió"... indicis de que alguna cosa s'ha alterat. Podríem acudir al Qui governa i ha teixit el nostre món interior? Per què no prendre consciència i escoltar el Déu Viu que coneix i ha brodat les regles de l'ànima?