Pudor

Sento pudor. Alguna cosa no va bé, a casa... D'on ve? Busco, recorro passadissos... Després de molt de temps, començo a recordar: fa anys vaig desempallegar-me ràpid d'un munt de brutícia. No la volia veure més, i la vaig tancar al "quarto fosc", a aquella habitació del subterrani. Després, això es va tornar un hàbit: quan no m’agradava alguna cosa, l’amagava allà, a la foscor, i tancava la porta. La situació, al final, es deu estar tornant insostenible...
Baixo les escales i trobo, en efecte, l’origen de tanta fortor, és insuportable. Em paro davant la porta. No m’atreveixo a obrir-la, tinc por. Déu meu, dóna’m forces per enfrontar-me amb tot allò que voldria ja fora de la meva vida, i que no he aconseguit netejar. Oh Llum de l’Esperit, entra amb mi, baixa i sana les meves misèries, obre les finestres oh Vent, perfuma de nou la meva llar.