La Bíblia ens narra com fa milers d'anys els profetes solien interpretar els signes del temps i parlar en nom de Déu davant la realitat. Ell els donava la força per córrer (1Re 18,46), el poder de donar vida als altres (1Re 17,17ss), la valentia per enfrontar-se als reis (1Sa 28), la saviesa per prendre decisions en moments difícils (1Sa 16)...
Avui dia sembla que els profetes es conservin en un racó llegendari de la història, al costat dels superherois: o bé no es considera que existeixin, o bé Déu no sembla fer-se evident en cap d'ells. Però la Bíblia és un recull de testimonis i impressions que van viure els escriptors: si no la llegim com a cronologia científica sinó com a relat de fe, reconeixerem una experiència comuna en els dies que vivim. Quan el Papa Francesc acusa els fabricants d'armes del món, o exigeix destruir la hipocresia eclesiàstica i acollir els més pobres i migrants, no ens ressonen potser textos del primer Isaïes, d'Amòs, o del mateix Jesús contra tals abusos? També avui, qui veritablement obri el cor a Déu, pot esdevenir profeta, veu dels qui no en tenen. Escoltar la seva voluntat no és fàcil, vol pregària i contrast de la realitat, maduració i autocrítica, humilitat, molt de discerniment... Al s.XXI, Déu busca profetes!!
