La figura del caganer és ben popular entre els pessebres catalans, però aquest element tant mundà té un origen que ens pot ajudar a viure aquestes dates.
Sembla que antigament als més petits de la família i als nounats se'ls anomenava "caganers", perquè és el que fan: "nyam, caca i non". Per això, quan els visitants arribaven a casa d'algú que havia escenificat un pessebre a casa, li preguntaven: "ja heu posat el caganer?" (l'infant nounat, Jesús). Encara ara a molts llocs es treu la figura de l'infant Jesús fins el mateix dia de Nadal. I algun pessebrista enginyós hauria iniciat la tradició a partir dels comentaris, afegint-hi un caganer de veritat, per justificar que hi era.
Aquesta simpàtica anècdota ens pot portar a una pregunta més profunda: on és el "caganer" a la teva vida? El menut Jesús, i també els més petits i fràgils del món... ja els has posat en el teu propi "pessebre", en el que vius i decideixes diàriament?
