El Regne de Déu s'assembla a un partit de futbol. Arribà el gran dia. Tant d'esforç, diners, entrenament, tantes expectatives posades... i finalment arriba l'hora decisiva. Les entrades s'han pagat molt cares. Semblava impossible gaudir de l'espectacle, era cosa d'uns pocs. Però de sobte, el President ha obert les portes i, des del carrer, anava regalant les entrades personalment, un a un, convidant a una multitud: els qui mai havien trepitjat l'estadi; els qui se sentien angoixats i necessitaven una treva; els indigents, que sovint eren tractats sense humanitat; els d'equips diminuts sense possibilitats realistes a pujar de categoria... I l'estadi s'anava omplint més i més... Jesús toca el xiulet, i el joc comença. Un joc on, mica en mica, els espectadors dels diversos equips s'agermanen i entenen que no consisteix en guanyar, sinó en gaudir del bon futbol plegats, sense pressa, sense límits...