Orgull

"L’orgull sempre s’encamina al desastre:primer la humilitat, després la glòria" (Pr 18,12)
Jo defenso les meves raons. Discuteixo, m'enfado, no m'entenen... Em cansa sempre la mateixa resposta de la mateixa gent...
Déu meu, i després prego, i em dol... però crec que tinc la raó! I em mires. I contemples aquesta ànima tibada, plena de l'orgull de protegir el seu terreny. I la teva paciència tendra acaba desarmant. I em poso al meu lloc, potser n'he fet una muntanya... No he optat per la manera més adequada. I et demano amb sinceritat, què vols de mi ara per millorar la situació. I del penediment experimento, per primer cop, humilitat. I et reconec. I és bonic, la pau m'omple, sembla tot nou. Gràcies, que refrescant!