No ho entenc

Diuen que soc savi, però no ho entenc. Per què em passa això a la vida. Per què aquella desgràcia que em van comunicar. El per què de la limitació, de la meva sordera. El sentit de tot... Provo de buscar-ho amb la intel·ligència, i em quedo sempre curt. Per això, com un infant agafat de la mà, des de la fe confio en Tu. I puc fer el salt de la fe precisament perquè no ho entenc tot, però sé que no tot es mesura amb la ment. Quan hi ha amor, aleshores tot pren sentit amb les raons del cor, aquelles que no es comprenen. Gràcies Déu meu, perquè això sí que té sentit!