Els dies són com les piscines: quan un neda, esquitxa i és esquitxat per les onades, però tossut, avança en línia recta pel carril. Quan s'acaba una piscina, gira i va vers la següent, i la següent... Aquesta disciplina interior aconsegueix una cosa que d'entrada sembla inútil: recórrer una i altra vegada els mateixos espais. Però és així com els músculs s'enforteixen i el nadador acaba satisfet (i esgotat!), amb molta més habilitat i tècnica, i havent gaudit del 'mentrestant'.
La vida és com una piscina. A vegades els dies semblen rutinaris, i les nostres "piscines" personals plenes d'onades i esquitxos. Per això necessitem un sentit que ens determini a seguir endavant, un focus o objectiu a la vida. Perseguir Déu ens enfortirà els músculs i ens farà anar rectes pel carril, ens donarà traça a esquivar onades i, naturalment, ens farà gaudir tota la vida d'una sublim natació vital.
