Aquesta última setmana prego i em surt sovint la mateixa frase, Déu meu: què és el que em fa aixecar cada matí del llit?
El deure? El prestigi personal? La família? Els meus alumnes, o clients, o pacients, o qui sigui que es beneficia del meu treball? Els diners? Tu, Déu de tendresa que has creat tot el que sóc? La meva autoimatge, el meu ego? Què em fa fer l'esforç d'implicar-me amb el món en lloc d'evadir-me en el son? Perquè si té prou força com per treure'm del llit, com per motivar la meva existència, ocupa un espai gran en el meu cor. Poso aquesta causa de la meva suor davant teu, i tu la contemples, tendre com sempre. Què m'hi dius? T'escolto...