Mirar enrere

A la mesura que ens fem grans, o si hem viscut experiències fortes de les quals sentim melancolia, tenim una temptació molt gran a mirar constantment enrere. Quedar-nos en els records, intentar reviure'ls, assaborir-los, i finalment quedar-nos en aquesta contemplació melancòlica amb un pòsit de plaer d'aquell moment i de tristesa per no tornar-hi.
Els records són importants, i més si són bonics. Però viure mirant enrere no porta enlloc. Si agafem una bici i volem mirar enrere constantment, o bé hem de quedar-nos parats i no avancem mai, o bé ens donarem una nata monumental.
Déu nostre, dóna'ns un cor que vibri per encarnar-se en l'avui, per mirar amb perspectiva el demà havent après de l'ahir, per escoltar de tu com viure aquest moment present, com portar aquí el teu Regne.