"Demano una cosa bona, Senyor... Per què no m'ho concedeixes? No ets l'Omnipotent? T'ho suplico..."
En moments de dificultat, la pregària sol ser insistent, fins i tot impertinent. Pregant per les víctimes de guerres, per la meva veïna, o pel meu propi fill. Ens sembla que un miracle ha d'entrar des de fora per canviar la realitat. I quan el miracle no ve, ens sembla trobar silenci i sense sentit.
Pregar és alinear la nostra realitat apagada, morta, amb la SEVA realitat, per tal de trobar-ne una de nova. Sovint passarà per mans i peus d'algú que, també alineat amb Déu, decidirà un acord de pau, una oferta generosa, un canvi de perspectiva. En qualsevol cas, el seu Foc irradiarà, amb nova fe i fermesa, fins que allò que semblava no tenir sentit es converteixi de nou en una gran oportunitat.
