Quan neix una vida, apareix un miracle: uns ditets remenuts que belluguen com els nostres, un rostre capaç de reaccionar, d'expressar sentiments,... allò que fa un moment estava dins la panxa ara és un home o una dona en miniatura, entendridor i extremadament vulnerable. Depèn completament de la compassió dels qui l'envolten. Si l'abandonessin podria sobreviure ben poc temps, sense saber on trobar menjar, beguda... Pot seguir essent miracle només en la mesura amb què segueix rebent amor.
Déu nostre, quants miracles poden subsistir gràcies a l'amor amb què m'entrego avui, i demà, i demà passat...? Regala'm aquest amor fecund, que creï vida lluminosa, d'aquella que entendreix, desarma i emociona. En el fons, tot existeix per aquest fi.
