Les persones interessades en mantenir poders (econòmic, polític, social...) solen insistir en allunyar la religió de la política o de la societat. Prefereixen privatitzar l'espiritualitat relegant-la a un afer de conviccions personals que cadascú pot practicar a casa, com si creure i pregar a Déu fos una superstició com una altra, com qui venera pedres "sagrades" a la pròpia llar, o com aquell a qui l'ajuda quedar-se al bosc tot el dia abraçant arbres per connectar-se amb el Tot.
Però la fe en Déu, creure i seguir Jesús de Natzaret, transforma les decisions personals i col·lectives. Transforma les maneres de fer. Aquesta clau gira la perspectiva: com Jesús és el pastor que dona la vida per les ovelles, un empresari amb fe hauria de conduir l'empresa amb l'objectiu de donar la vida pels seus treballadors. Un polític amb fe hauria de conduir el país amb l'objectiu de donar la vida pels qui més pateixen de la societat. Un ciutadà amb fe hauria de reivindicar la justícia que tots necessitem amb mitjans noviolents a l'estil de Jesús, mai des de represàlies o intimidacions. Vivim alguna esquizofrènia? Som "creients de diumenge", o durant tota la setmana? Pels fruits que donem se'ns coneixerà... (Mt 7,15-20). Déu nostre, ensenya'ns a ser llevat en la massa (Mt 13,33).
