Els tsunamis solen ser fenòmens molt destructius, onades gegantines que arrasen les platges i tot el que s'hi mou. Tot i això, aquest sacseig de les aigües ens dona una bona lliçó. Tilly Smith, una nena britànica de 10 anys, estava el 2005 en unes platges de Tailàndia i va veure un fenomen que havia estudiat a classe: la marea va baixar completament i de sobte, senyal d'un tsunami. La nena li va dir a la seva mare, i van alertar un centenar de turistes i l'hotel. Gràcies al ràpid desallotjament, es van salvar moltes vides.
La força de les aigües és impossible sense aquest retrocés previ. No podria alçar-se en onades de tants metres, tenir tant d'impacte ni tant lluny. En la nostra vida, la força no volem que sigui destructiva sinó constructiva, però per arribar alt i lluny també necessitem retirar-nos. Retirar les nostres aigües i fer silenci, tenir uns recessos de pregària, de tornar a connectar amb Aquell qui ens farà capaços d'arribar ben lluny, de refrescar-ho tot.
