Cauen, com una pluja difícil d'entendre, implacable. Grans i petits, rostres per les finestres del gratacel. Un nen s'ho mira i pregunta al seu pare: Per què cauen? Per què moren? Són innocents que vénen de totes les finestres del món, i ningú sap per què continuen descartats, com brossa, en el pou del silenci. Preguem avui amb els seus rostres, que van molt més enllà de les xifres:
Síria: +700 morts en una setmana, i encara bombardejant ajuda humanitària. Sudan del Sud: 500.000 morts i 3,5 milions de desplaçats i refugiats. Yemen: 2,5 milions de desplaçats. Birmània: 6.700 Rohingya morts en 2 mesos, 630.000 refugiats. República Centreafricana: 215.000 desplaçats. Mar Mediterrani: més de 15.000 ofegats en els últims quatre anys...
Segueixo assegut, Déu meu, davant la finestra amb la mirada perduda, veient aquesta pluja inexplicable, i preguntant-me quin granet puc aportar jo al món. La Passió de Jesús corre com una pel·lícula i s'actualitza. Què puc fer jo per tu, Jesucrist?
