Indiferència. Una paraula que sovint s'entén com passotisme, però que podríem redefinir-la millor: desafecció. Que allò que estimo (l'afecte), no em domini.I si el meu somni crema? I si una persona que tenia per essencial marxa del meu entorn? I si un projecte que construïa sucumbeix?
Estimar sense enganxar-nos-hi, heus aquí el repte.
Déu nostre, Tu ets la garantia que sempre podem tornar a començar: un somni nou, una persona a descobrir, un projecte reformat... Quina pau que dóna... poder tornar a començar, crear de nou! Temps perdut? O potser experiència madurada, saviesa?
Et presento avui el que estimo, persones i coses: fes-me'n indiferent, no pas per abraçar-ho menys, sinó per entregar-ho més.
