No és necessari.Dedicar el meu temps d'oci a un immigrant, no és necessari.
Interessar-me pels conflictes del món i qüestionar-me la vida, no és necessari.
Ajudar algú que va més lent a entendre, a treballar, no és necessari.
Parar l'agenda i decidir inesperadament passejar pel camp, admirar i respirar fons, no és necessari.
Escoltar Déu en els més fràgils, parar-hi especial atenció, no és necessari.
No és necessari, és gratuït, d'a més a més, i per això és essencial.
Com deia Sant Agustí, si ho entens -si ho controles!- ja no és Déu.