Fruits

Voldria veure el fruit del meu esforç. Treballo, treballo, i tot sembla en va. Els meus fills semblen no fer cas dels meus consells. Els qui he preparat a catequesi per la primera comunió sembla que no hagin entès res. Després de tants esforços en aquell projecte, al final sembla que tot hagi acabat en fum... Déu meu, per què necessitem tant veure els fruits? Potser ens falta fe? Creure que tu tens una perspectiva més ampla: que veus no només el sembrador, sinó també el recol·lector. T'allargues en l'espai i en el temps fins allà on no podem albirar. M'aturo en la pregària, i de sobte recordo les teves paraules, Jesús, i les escolto bategar dins: "En veritat us ho dic: tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, m’ho fèieu a mi." (Mt 25,40). Em donen pau. I em ve al cap la paràbola del sembrador, que sembra en molts terrenys. El fruit no caldrà veure'l, però quan surti, inesperadament, produirà el 100 per 1, i tot haurà valgut la pena. Gràcies!