El foc és una realitat ben misteriosa. És d'aquells fenòmens fascinants que un es pot quedar mirant hores, hipnotitzat. No s'esgota si té oxigen per absorbir i combustible per cremar, i si cap agent extintor el neutralitza (aigua...).
La nostra fe és així: necessita del cel, de Déu (oxigen) per poder sobreviure amb energia, i de la terra, de vida humana i compromís social (combustible) per anar donant llum al món. Però és ben fràgil, i cal tenir-ne cura per tal que les temptacions, comoditats i manipulacions (galledes d'aigua!) no aconsegueixin neutralitzar-lo.
"He vingut a calar foc a la terra, i com voldria que ja estigués encesa!" (Lc 12,49)
