La llum d'una estrella és minúscula, dèbil i pampallugueja constantment. La força i esclatant energia que surt d'ella és descomunal, però es troba a tants anys-llum de mi que n'arriba un filet de llum. Penso llavors que hi ha persones que per més lluny que estiguin de nosaltres tenen una força interior tant gran, un amor tant poderós, que són capaces de travessar galàxies i més galàxies fins a arribar a nosaltres, siguem on siguem. Són persones que ens guien en la nit.
M'agrada pensar que aquest fil de llum és una màquina del temps: ha sortit fa molts anys del seu origen, i potser l'estrella ja no existeix, però la llum abans del seu final segueix viatjant, com els màrtirs segueixen inspirant testimonis d'entrega, com els qui toquen el cor amb una extraordinària generositat no deixen indiferents a generacions i generacions. Abaixo els ulls, i tinc els meus problemes, a casa o allà on sigui, però d'un calibre diferent. Ja em queden redimensionats. Perquè després de viatjar tants anys-llum ja no importa res més que no sigui aquest rastre, aquest fil de llum que guia, això que tots irradiem des del cor. I res més.
