Em miro al mirall. No per presumida, sinó amb mirada de novetat, com qui no ha vist mai un ésser humà. Tens comptats els meus cabells, les meves pestanyes. Has teixit les meves cèl·lules, has estimat tot el que sóc abans que existís. És meravellós contemplar-ho ara, tan exuberant, a ple color. Gràcies pel regal de la vida Déu meu. Gràcies per confiar en mi i donar-me llibertat, també avui. Gràcies!