Ens fascina veure espectacles i situacions extremes com les que practiquen els faquirs: als circs, a les places... els seus números causen sorpresa i admiració per com de versàtil i resistent pot ser el cos humà quan s'entrena.
El número de les punxes és omnipresent: mai s'ha vist un faquir assegut sobre una o dues punxes, seria impossible. Sempre cal repartir el pes sobre moltes d'elles, per tal que sigui una base sostenible. I fins i tot així no és gens fàcil ni immediat, cal entrenament, concentració, autodomini davant del dolor.
Mirant els faquirs s'entenen moltes de les nostres lluites personals. Quan volem millorar alguna cosa de la nostra vida i ens entossudim en arreglar-la amb una o dues vegades, "una o dues punxes". No tenim la paciència de crear un hàbit, una base de punxes que, tot i que cada una d'elles costa, en conjunt i com a hàbit som capaços d'entrenar-nos a resistir-lo. Així molts dels hàbits: servei als altres, entrega en la feina, generositat amb els familiars, profunditat en la relació amb Déu... Jesús, prepara'ns tu per aquest número de faquirisme, que siguis el mestre que ens ensenya a explorar fins on arribar, a conèixer-nos millor per entregar-nos millor.
