Ara ja no es fan servir gaire els llapis. Potser per anotar alguna cosa ben ràpid, o per fer un croquis, o un dibuix. Tant la llar com l'escola s'han tornat ben tecnològiques... Quan agafem el llapis i ens equivoquem, tenim la possibilitat d'esborrar-ho amb la goma. Si no en tenim, de goma, l'error persisteix.
Les decisions que prenem habitualment també poden ser equivocades, i necessiten una goma. Si no la tenim, el conflicte persisteix. Aquesta goma, aquesta capacitat de tirar enrere i reconèixer els nostres errors, és la humilitat. Per més que passi sobre el paper, a vegades encara queda alguna traça de llapis, però en general s'ha arreglat el problema. Quan tenim un bon carregament de gomes, el llapis pot escriure i dibuixar ben tranquil, perquè podem arreglar les catàstrofes que pugui traçar. Déu meu, avui em poso davant teu les discussions, conflictes i problemes que carrego aquestes setmanes amb els qui m'envolten. On són les meves gomes? Te'n demano, dona'm humilitat.
