Les notícies que cada dia anem rebent del món són les que fan més soroll. No són pas les més importants, ni les més representatives, sinó les més conegudes i interessades pels qui controlen els mitjans. A l'acabar de llegir diaris, mirar telenotícies o consultar titulars per internet, podríem acabar deprimits. Ens pot deixar la impressió que al món no hi ha res a fer. Podem pregar i dir: Jesús, on és el Regne de Déu?
Però una clau ens ajudarà a canviar les ulleres per la lupa: el Regne de Déu no el podem buscar en les coses grans, sinó en les petites. Això ens alerta: les grandeses, els actes de força d'entitats i governs, les estadístiques globals... no seran genuïnament Regne. El Regne es fa realitat en la petitesa de les monedes de la viuda pobra, en el caràcter ínfim de la llavor que creix tota sola, en la desproporció dels pocs pans i peixos entre la multitud... El Regne no és macro, sinó micro. Pot ser que estigui passant desapercebut pel davant nostre? Sembla que això sigui una feblesa de Déu davant dels qui triomfen en el món, una ingenuïtat ineficaç per a canviar la realitat... Però el Regne mai imposa ni venç (lògica de la força dels grans), sinó que convenç (lògica de l'amor dels petits). Déu és visible i convida des de les petites coses.
