Ens trobem en una societat de competició: el més fort és el qui accedeix al lloc de treball, el més llest és el que acaba guanyant diners, el més ric és el que acaba tenint poder... i per als dèbils, menys desperts, pobres... sembla no haver-hi esperança. És la lògica depredadora, ho solem dir: el peix gros es menja el peix petit. La multinacional fa tancar la petita botiga. I ho assumim com un fat inqüestionable.
En aquest context, em pregunto com poder comunicar-te, Déu meu. Perquè si el peix gros sempre es menja el petit, Tu, que ets immens, hauries de buscar constantment com aprofitar-te de nosaltres... i en canvi et desvius per alimentar-nos i oferir-nos Vida. Com podem parlar a la gent d'aquest Pare-Mare que, com Maria al pessebre, vessa amor als més menuts del món contra tota la lògica dels poders o de l'economia?
