Avui prego contemplant una imatge que em fascina. M'adono que mirar la vida et transforma, no és el mateix que estar viu. Uns ulls plens de lluita, de ganes d'entregar-ho. Un rostre marcat per assots vitals, però així robust, tallat sobre roca. Un coneixement digerit en saviesa. Una assídua estona diària compartida amb el Déu que li és font. Un cor que pacifica, asserena. Una esperança que s'allarga fins a l'horitzó. Senzilla, audaç, perspicaç, tendra, capaç d'assolir els seus somnis, convincent testimoni de fe, de fortalesa indescriptible, profundament viva i conscient. Profundament dona.