Aquesta frase m'interpel·la. L'he vist a la paret, tot passant, i m'he preguntat què quedaria al meu voltant si, tot d'una, jo desaparegués del món. La gent diria "quin descans!"? O bé trobarien a faltar alguna cosa, una manera de fer les coses, una tendresa o sensibilitat...? Em suporten o m'acullen? En qualsevol cas em fa adonar que no sóc tant imprescindible com a vegades em crec.Aquesta frase em fa pregar durant aquest temps de conversió: Déu meu, que amb la meva escolta, amb la manera de relacionar-me, Tu puguis deixar marcada la gent!