Ens passa per despistats, o potser per ansiosos: no parem, anem a fer altres coses, no hem programat bé el temps... i se'ns cremen les torrades. Ens passa a vegades a l'hora d'esmorzar, i llavors, si tens sort, rasca que rasca amb un ganivet...
Ara que arriba l'estiu, tenim el perill d'acabar com les nostres torrades. Massa temps allà mateix, acabem cremats. El nostre esperit fa pudor de socarrim: queixant-nos sovint de les coses, ensopits, perdent la paciència cada dos per tres... Potser ens cal un canvi d'aires, no deixar la torrada tant de temps allà mateix, ventilar l'esperit. Has pensat alguna proposta?
