Enmig de dies radiants és necessari protegir-se un xic del sol. Cortines, tendals, persianes... tot ajuda per no quedar cuits.
En la nostra pregària diària hi ha el perill de posar també una cortina: Déu vol il·luminar allò que visc, la meva quotidianitat, el que em preocupa i anima, allò de què parlo i que m'interessa... però la temptació és córrer la cortina per tal que aquella estona de pregària "es faci bé" i acabi aviat sense atabalar-me massa. La meva pregària, té a veure amb el que visc?