Per practicar la corda fluixa es necessita valentia. Primer cal practicar sobre una corda a mig metre d'alçada, i repetir exercicis fins que es perdi la por, i es pugui anar fixant punts més alts. Per no perdre l'equilibri amb facilitat, cal mirar fixament un punt estàtic més endavant, i avançar a poc a poc, compensant el balanceig.
Per assolir un hàbit de pregària, cal el mateix: primer, poca altura i molta repetició; després, pujar progressivament, fixant-nos sempre en un punt de referència, una manera de pregar, una tècnica que ens ajudi, o una espiritualitat concreta (ignasiana, carmelitana...). I quan les distraccions i problemes apareguin i ens tombin cap a un costat, estar determinats a compensar el balanceig amb més determinació, essent conscients del que passa i posant-hi mitjans. Poc a poc ens coneixerem més: el pes, la manera d'arrapar-se dels peus, tot serà familiar. Com les maneres que m'ajuden a entrar en sintonia amb Déu, els meus "protocols d'entrada" preferits... etc.
Un hàbit es farà espontani en nosaltres passats els 20 dies de repetició. Pugem a la corda?
