Ara que em prenc un temps de parada, me n'adono. La meva vida no ha estat cap línia recta, sinó més aviat un conjunt de meandres i giragonses que semblen, d'entrada, ben inútils.Però quan els poso davant Teu, Jesús, tot sembla prendre sentit. Aquella desfeta a la feina, aquella caiguda en el matrimoni que al final ens va unir molt més, la sorpresa inesperada d'aquell bon amic... cada revolt en el seu moment m'acostava cap a tu o em convidava a créixer. Després de cada cop de volant s'obria un ventall de noves perspectives. I al final tu hi eres, m'hi esperaves. Gràcies!
I ara, on ets? Què vols en aquesta nova corba? La carretera continua...
