Les històries que hem viscut, quan les expliquem les millorem. Les vivíem amb angoixa, i després en sabem trobar la part còmica, simpàtica, o lliguem caps i ho expliquem amb més coherència... sembla que hagi estat una aventura, però quan ho vius...!
Això probablement va passar amb molts relats dels evangelis, de Nadal... Des dels anys en què es redactaren, després de la resurrecció de Jesús, la comprensió de tot plegat interpretava el relat amb una bellesa que llegim a les pàgines bíbliques. Però, i la cruesa de viure-ho per primer cop? I la incertesa de no saber què passarà? El relat de l'infant Jesús ens convida a confiar en les nostres vides com si l'experiència que vivim l'estiguéssim ja contant a algú: malgrat les peripècies, tot tindrà sentit. Les angoixes, enrabiades, desorientacions... encaixen en una ruta desconeguda i comprensible, que Déu guarda en el cor.