Potser durant aquest temps pandèmic de més virtualitat ens ha succeït alguna vegada: naveguem per internet, trobem una foto interessant per publicar en el nostre blog, o per afegir en els materials que estem preparant per un vídeo youtube... i ens preguntem: però, té drets d'autor, té copyright? I al final potser llegim els diferents tipus de llicència per veure què podem fer o què no, amb tot allò: una música creada amb llicència Creative Commons per fer servir només a títol privat, o una altra només si no treus diners de les obres i citant el compositor, o una fotografia que pots incloure també citant-ne l'autor...
Sortim de la virtualitat, i contemplem el món: un arbre amb totes les filigranes de brancatge, fulles, formigues que hi habiten... Una garsa amb el seu plomatge monocromàtic, bellugant segons els seus hàbits i instints. Animalons gregaris, o vols d'ocells, o flors espaterrants... Tot ha estat creat per a gaudir-ne amb llibertat i responsabilitat, és un copyleft obert i generós d'aquells que tothom busca per internet... però ens oblidem tan sovint de citar l'Autor! Quantes vegades al mes tenim un passeig per la natura i agraïm a Déu haver-nos donat la llicència gratuïta de tantes criatures? Quantes vegades citem l'Autor de l'Univers en les nostres converses entre amics, familiars, d'una manera suau i natural? Que no passi com aquelles imatges que circulen per internet i que, com que no es va marcar l'autoria al principi, ja tothom les copia, manipula i canvia sense criteri, perquè ningú li reclamarà res. La bella fotografia del món sí que té copyleft: té llicència lliure, i citant-ne l'Autor recordem que allò que veiem és, de fet, el mateix Autor regalant-se a sí mateix. I que, respectant i citant la llicència de les coses, de l'aigua saltirona del rierol o dels fabulosos animals, en el fons apreciem el mateix Compositor i Fotògraf que ho ha volgut regalar-se en tot sense mesura, concretament per a tu i per a mi.
